LA NOBLESA MENORQUINA:
ELS LLINATGES OLIVES I QUART
1287
La concessió de títols nobiliaris a Menorca es pot classificar en dos grups. En primer lloc, els que van ser concedits suposadament pels reis Alfons III d'Aragó i Jaume II de Mallorca després de la conquesta cristiana de 1287 —que va suposar la fi del període andalusí de la història de l'illa—, dels quals no hi ha evidències clares a causa de la destrucció dels arxius en l'assalt otomà de 1558. I, en segon lloc, els títols de noblesa concedits a partir de la segona meitat del segle XVI pels monarques espanyols de les cases d'Àustria i de Borbó per serveis o donacions a la Corona o a l'Església.
1818
El comtat de Torre-saura, títol concedit l'any 1818 pel rei Ferran VII a Bernat Ignasi Olives Olives (1767-1833), correspon a aquest segon grup, no obstant, cal referir-se a l'entroncament familiar dels Olives —que ja ostentaven il·lustre prosàpia— amb una altre antic i insigne privilegi de cavalleria concedit pel rei Felip II a Joan Quart Riudavets l'any 1589, descendent de Bernat Quart, cavaller i posseïdor de Torre d'en Quart després de la conquesta del rei Alfons. Precisament, el palau en el qual ens trobam s'assenta en part sobre l'antiga casa Quart.
Primer comte 1818-1833
Segon comte 1833-1864
Tercer comte 1864-1876
Quart comte 1876-1902
Cinquè comte 1902-1966
Sisè comte 1966-1995
PALAU DE TORRE-SAURA
El monumental palau de Torre-saura permet al vianant intuir la noble estirp de la família que el va promoure i habitat. D'aproximadament 6.000 m2 de superfície i flanquejat per les extenses façanes neoclàssiques que s'obren al carrer Major des Born i a la plaça des Born, el seu aspecte actual fou concebut en el segle XIX. Resultat de successives reformes, els plànols són obra de Ramon Gelabert i de l'enginyer militar Ildefons Hernández. L'estil arquitectònic de l'edifici, visiblement contextualitzat en essència a peculiaritats mallorquines, presenta en la seva concepció sòlides reminiscències de l'arquitectura italiana i francesa.
La façana del carrer Major des Born, d'un equilibri sobri i de gran simetria, acull la porta principal
del palau, emmarcada entre dues columnes d'estil jònic i coronada per l'arxifamós rostre d'ulls
velats, el significat del qual ha donat lloc a diferents llegendes i especulacions. La més estesa es
refereix a una infundada animadversió envers la casa de davant, tot i que el més segur és que es
tracti d'un símbol romàntic de benvinguda o d'acolliment sense «mirar», jutjar o tenir en compte la
condició i procedència del visitant. La façana de la plaça des Born es compon de dues grans lògies
d'inspiració italiana amb arcades de mig punt entre pilastres amb capitells d'ordre compost,
situades en ambdós extrems de l'enfront, i una portalada central rematada amb l'escut comtal.
L'edifici es corona amb dotze hídries ornades de flors situades sobre les lògies i dos notables
bustos en la balustrada que tanca la terrassa superior, ambdós costats de la portalada de
carruatges.
L'escut comptat es conté dels llinatges Olives —representat per un braç armat sostenint una
branca d'olivera—, Quart i Riudavets, i es circumscriu en la bíblica frase en llatí «Olibas habebis in
omnibus terminis tuis» (tindràs oliveres en tots els teus termes). En ambdós costats del blasó hi ha
representades sengles quimeres alades amb el cap i mig cos de lleó i coa de dragó. Dos atlants
imponents custodien l'entrada, sobre la qual hi ha esculpit un cap de lleó amb una anella a la boca
com a element apotropaic d'allunyament del mal.