Sota el títol “El llegat cultural de Torre-saura. Avivar una llum transcendent de la nostra història”, el Cercle Artístic ha dedicat una de les seves conferències habituals cada divendres a donar a conèixer el valor històric, cultural i social de Torre-saura. Els encarregats repassar-ne la història, la rellevància del seu arxiu i també el seu paper en l’actualitat han estat l’historiador Antoni Camps Extremera, l’expresident del Cercle Artístic, Alberto Coll Redondo, i la bibliotecària del Cercle Artístic Martina Moll Llorens. Entre el públic, que va ser força nombrós, escoltava el vicepresident de la Fundación José María de Olives y de Ponsich Conde de Torre-Saura, Guillermo de Olives.
Origen Fundació
L’expresident del Cercle Artístic, Berto Moll, qui s’encarregà de conduir l’acte, prengué la paraula per primera vegada per recordar quin és l’origen i la raó de ser de la Fundación José María de Olives y de Ponsich, Conde de Torre-saura.
“Quan va morir José María de Olives y de Ponsich, sisè compte de Torre-saura, el conjunt de béns materials, inclòs el Palau, van passar a mans de qui va ser el seu home de confiança, Juan Valero Fortuny”, introduí Moll. Amb l’objectiu de preservar aquest patrimoni i d’evitar-ne segregació, l’any 2012, Valero Fortuny, va crear la Fundació, institució que passà a ser titular dels béns, amb dos vessants molt marcats. Per una banda, la social, amb diferents programes de col·laboració amb diferents entitats benèfiques. I per altra, la promoció i divulgació de la història del comtat i de Menorca, la qual cosa implica també la recuperació i conservació del patrimoni històric, documental, artístic, arquitectònic i etnològic de l’antic comptat. “Que és extens en quantitat i en qualitat”, afegí Moll.
L’obertura al públic del Palau, la rehabilitació de les seves façanes, l’inventari de la biblioteca, la restauració d’obres d’art o la recuperació d’importants construccions etnològiques… Són molts els projectes que, des de llavors, s’han posat amb marxa de la mà de Talaia Cultura, que començà a formar part del projecte l’any 2021.
“La primera feina que es va engegar pel llavors gerent, Josep Estruch, va ser la salvaguarda de l’immens fons documental de l’antic Comptat”, afirmà Moll que, tot seguit donà pas a Martina Moll.
La importància del patrimoni documental
L’actual bibliotecària del Cercle Artístic va començar la seva intervenció reflexionant sobre la importància de tenir cura del patrimoni documental. “És una font imprescindible per construir el relat històric”, afirmà Moll qui també assegurà que s’ha de preservar per responsabilitat, memòria i identitat. “També hem de donar-hi accés i poder llegar informació a generacions futures”, afegí.
Amb aquesta base, Martina Moll, exposà la feina de neteja, descripció, catalogació i classificació que s’ha fet –i que es continua fent- amb els arxius i llibres del fons documental de Cas Compte. “El resultat és ATOM, un programari d’arxiu on es troba tota la feina i on es pot fer la cerca de tots els documents descrits. Es pot navegar a través del fons”, explicà Moll.
Abans d’acabar, va fer referència a les estadístiques d’ús de Google Analytics que reflecteixen que en el darrer mes, la web de l’Arxiu ha rebut 127 visites.
“S’ha fet molta feina, però encara en queda molta més per fer”, acabà Moll.
El repte d’obrir el Palau al públic
En darrer lloc, intervingué Toni Camps, historiador i responsable en matèria de patrimoni històric de la Fundación José María de Olives y de Ponsich, Conde de Torre-saura, qui va reconèixer el gran repte que va suposar l’obertura al públic del Palau. “S’ha fet un esforç molt gran per rehabilitar nombrosos espais i recuperar una part molt important de béns històrics i artístics”, assegurà Camps.
La primera temporada de visites guiades fou el 2022. La feina que es va haver de fer abans d’aquest moment, Camps l’explicà dividida en quatre àmbits.
Arxiu i biblioteca
“Un fons documental històric d’una casa privada com és Cas Compte té molt de valor. És l’acumulació escrita de totes les activitats que els membres de les famílies han realitzat al llarg dels segles. És un reflex dels càrrecs i les ocupacions personals i públiques que han tingut. Les polítiques d’aliança que hi havia. La manera que s’administraven les finques… Un arxiu històric és crucial pel manteniment d’una casa. Justificava com havien rebut les propietats, privilegis, jurisdiccions… Això explica per què hi ha un fons documental tal voluminós i tan important i tot el que ha representat per Ciutadella i per Menorca”, relatà Camps.
En aquest sentit, els arxius i documents que s’han trobat i s’han treballat són incomptables. Alguns d’ells, en molt mal estat de conservació i que han implicat una feina de neteja important. S’ha lluitat contra la brutícia, la humitat, els fongs i, fins i tot, els ratolins.
Pel que fa a la temàtica, s’ha trobat molta documentació de caràcter judicial i relacionada amb la transmissió d’herències. Protocols, enllaços matrimonials, testaments i vendes. Documents relacionats amb les ocupacions públiques dels membres de la casa o l’administració de finques. També factures, partitures i dibuixos.
A la biblioteca és on es concentra la major part del fons documental, amb llibres que revelen el perfil intel·lectual de la família Olives i també els seus gustos literaris.
Adequació espais i museïtzació.
“Obrir el palau no és només obrir-ne la porta” explicà Antoni Camps, qui assegurà que ha implicat molta feina. Per començar, amb la incorporació d’elements interpretatius amb l’objectiu de per fer viable la visita i donar a entendre el valor d’aquest patrimoni. S’hi han instal·lat vitrines amb documents especials i també compta amb un recurs audiovisual introductori a la visita. Elements però, sempre en línia amb l’estètica del Palau. “És una casa històrica, no un museu”, recordà Camps.
Adequar els espais ha suposat també molta feina de restauració i per millorar l’aspecte general de la casa. Retoc de fusteria, reorganització d’alguns elements, aspirar tapissos o posar cortinatges, són algunes de les tanques que s’han hagut de fer per recuperar l’aspecte original de la casa. Sempre, amb una coherència històrica. “No hi ha res posat a l’atzar”, matisà, Camps qui reconeix que, actualment, la visita “fa goig” i explica molt bé com vivien les elits d’aquella època.
Cas Compte té 10.000 metres quadrats amb més de 100 habitacions. “Per a la temporada 2025 haurem obert el 70 per cent del total de la casa”, revelà Camps.
Restauració dels béns mobles
Pel que fa a la restauració de béns mobles, s’han recuperat peces històriques rellevants, com retrats i quadres de gran format. També totes les aranyes de les sales noves, a càrrec de Joan Gomila.
Restauració i rehabilitació de béns immobles
Cas Compte, situat al centre històric, és un dels edificis més emblemàtics de Ciutadella, amb un gran impacte visual. “Per això la restauració de les façanes s’havia de fer amb criteri, perquè no perdessin el seu valor ni la seva essència”, detallà Camps. En aquest sentit, la rehabilitació de l’enfront s’ha fet respectant el pas del temps, “sense intentar que sembli nou”. S’han substitut les peces més deteriorades i s’han retirat els elements disconformes. S’ha fet seguint els criteris d’actuació aprovats pel Servei de Patrimoni del Consell Insular respecte a edificis emblemàtics i protegits.
En últim lloc, també s’han restaurat algunes de les barraques en més mal estat, que es trobaven pràcticament derruïdes. En aquest cas, amb l’ajuda del grup de voluntaris de la Fundació Martí i Bella.
Llibre
Berto Coll va tornar a intervenir per concloure l’acte. Ho va fer per donar a conèixer el llibre Torre Saura: Història del Comtat de Torre-Saura durant el període de la segona branca Olives (1818-1995), signat, precisament, per ell mateix i Antoni Camps. Un exemplar publicat en català, castellà, francès i anglès, que repassa la història del comtat, que explica els objectius de la Fundació i que recull testimonis de persones molt vinculades a la casa.
