El Diari Menorca va donar ahir el seu ja tradicional tret de sortida a les festes de Sant Joan amb la presentació de l’Especial Sant Joan 2026, un acte celebrat al claustre de l’antic convent de Sant Agustí que va reunir nombrosos representants de les administracions públiques, entitats socials i culturals, així com un nombrós grup d’assistents.
La revista, que cada any marca simbòlicament l’inici del compte enrere cap a les festes grans de Ciutadella, torna a oferir una àmplia varietat de continguts dedicats a la història, la tradició i l’actualitat santjoanera. Entre els reportatges més destacats d’aquesta edició figura un extens treball dedicat al palau de Torre-saura i a l’estreta vinculació que aquesta emblemàtica casa senyorial ha mantingut històricament amb la festa.
L’article, signat per l’historiador Toni Camps, analitza el paper exercit per la segona branca de la família Olives, titular del comtat de Torre-saura, en l’esdevenir històric de la celebració, tot documentant de manera minuciosa la participació de nombrosos membres d’aquest llinatge en el càrrec de caixer senyor. El reportatge ofereix, a més, una completa relació de les persones que exerciren aquesta responsabilitat al llarg dels segles, posant de relleu l’estreta connexió entre el palau de Torre-saura, la família Olives i una de les manifestacions festives més emblemàtiques de Menorca.
Pel seu indubtable interès històric i documental, reproduïm a continuació íntegrament l’article publicat a l’Especial Sant Joan 2026 del Diari Menorca.
El comtes de Torre-saura a les festes de Sant Joan
Des de l’any 2022, la Fundación José María de Olives y de Ponsich, Conde de Torre-saura, treballa amb una constància gairebé silenciosa però tenaç per recuperar i posar a l’abast de ciutadellencs i visitants una de les cases senyorials més rellevants de Ciutadella: la de la segona branca de la família Olives, els representants de la qual ostentaren el títol de comtes de Torre-saura. Gràcies al seu extraordinari valor històric, arquitectònic i patrimonial, la presencia imponent de Cas Comte dins la trama urbana aporta una gran qualitat ambient al nucli històric i, alhora, s’erigeix com un edifici profundament arrelat a la memòria col·lectiva de la ciutat.
En el recorregut de la visita a la casa pairal, l’espai que desperta una emoció especialment intensa entre els ciutadellencs és la gran terrassa oberta a la plaça des Born. És aquí on la mirada no només contempla, sinó que es projecta. La imatge evoca de seguida les festes de Sant Joan i, amb ella, apareix un pensament gairebé inevitable: el desig íntim de ser, per un moment, un convidat més de la casa. Hom s’imagina vivint el Caragol des Born des d’aquest balcó privilegiat, enfora de la pols, la suor i la multitud, amb la remor de la festa a sota i una copa a la mà. És una imatge fugaç però suggeridora, una aspiració compartida: la de somiar, ni que sigui per un instant, viure la festa des d’una nova perspectiva.
Aquest vincle entre la casa, la festa i la comunitat no és només una evocació contemporània. El gran edifici, residencia familiar dels sis primers comtes de Torre-saura, no tan sols s’ha erigit com un teló de fons o com un mirador inaccessible des d’on contemplar aquest moment de la festa, és també història de la festa. La nissaga que l’habità, com tantes altres de l’antiga noblesa ciutadellenca, hi participà activament, tal com corresponia a la seva condició, esdevenint part viva d’unes festes que també contribuïren a definir.
La nissaga de la segona branca dels Olives s’inicià amb Bernat Magí Olives i Cardona (1647-1693), fill de Bernat Josep Olives i Ametller (1613-1648) —qui obtingué el Privilegi de Noblesa de Sang l’any 1626— i de la seva segona esposa, Marianna Cardona i Gomila (1628-1668). La primera branca, que té la seva casa davant la Catedral, és fruït de la descendència del mateix Bernat Josep Olives amb la seva primera esposa, Joana Martí i Quart (1612-1642), així com de la unió del primogènit, Marc Olives i Martí (1634-1692), primer amb Francisca Martí i Cardona (1654-1668) —filla de la seva madastra amb el seu segon marit, Joan Martí i Quart (1614-1668), germà de la seva mare—, i en segones núpcies amb Maria Nadal i Despujol (c. 1662-1695). A més, tant Joan Martí i Quart com el seu germà Onofre, nets del germà del paborde Marc Martí i Totxó (1531-1617), també van ser caixers senyors: el primer en els biennis de 1650-1651 i 1656-1657, i el segon en el de 1644-1645.
Els diferents representants d’aquesta altra nissaga també han estat estretament vinculats a les festes de Sant Joan. En són exemples: Bernat Josep Olives i Nadal (1678-1715), caixer senyor l’any 1703; el seu germà, Jaume Olives i Nadal (1692-1764), caixer senyor del bienni 1713-1714; el fill d’aquest, Gabriel Olives i Squella (1725-1754), nomenat caixer senyor del bienni 1751-1752; el seu fill, Bernat Josep Olives i Martorell (1754-1815), que substituí Miquel Vigo i Martorell (1748-1790) en el bienni 1772-1773; el fill d’aquest, Marc Olives i Olives (1782-1855), caixer senyor del bienni 1818-1819; el fill d’aquest últim, Bernat Josep Olives i Vigo (1820-1895), caixer senyor del bienni 1848-1849, substituït per Joan Olivar i Martorell (1823-1858); i, finalment, el fill d’aquest darrer, Josep Maria Olives i Magarola (1858-1933), caixer senyor del bienni 1880-1881.
Retornant a la segona branca dels Olives, Bernat Magí Olives i Cardona es casà amb Paula Martorell i Ametller (1662-1706) i exercí de caixer senyor del bienni 1674-1675. El seu fill primogènit, Bernat Magí Olives i Martorell (1678-1728), casat amb Margarita Quart i Squella (1678-1731), continuà la nissaga i exercí com a caixer senyor del bienni 1696-1697, l’any 1700 i durant el bienni 1705-1706. La seva esposa era la darrera representant de la noble família dels Quart, també molt arrelada a les festes. El seu avi, Joan Quart i Miralles (1620-1672), fou el caixer senyor de les festes de 1662 i 1663, i el seu rebesavi, Llorenç Quart i Gomila (1595-1637), exercí el càrrec durant el bienni 1624-1625.
El fill de Bernat Magí Olives i Margarita Quart, Bernat Ignasi Olives i Quart (1709-1764), obtingué el Reial Privilegi de Noblesa de Sang l’any 1734 i s’erigí com a gran hereu de la família Quart i de la segona branca dels Olives. Es casà amb Marianna Martorell i Squella (1711-1748) i fou el caixer senyor del bienni 1743-1744. Al seu torn, substituí Jaume Olives i Nadal (1692-1764) a les festes de 1739 i 1740. El seu fill primogènit, Bernat Magí Olives i Martorell (1738-1794), presidí el Sant Joan del bienni 1762-1763. Es casà amb Francisca Olives i Squella (1743-1834) i tingueren tretze fills.
El major, Bernat Ignasi Olives i Olives (1767-1833), obtingué el títol de comte de Torre-saura l’any 1818. Es casà l’any 1795 amb Rafaela Squella i Olives (1770-1824), amb qui tingué quatre fills. L’hereu fou el primogènit, Bernat Magí Olives i Squella (1796-1864), successor en el títol i principal artífex de la construcció de la gran casa pairal de la plaça des Born, aixecada, en part, sobre la de la família Quart. El segon comte de Torre-saura es casà el 1818 amb Francisca Olives i Seguí (1806-1858), i d’aquesta unió nasqueren dotze fills. El fill major, Bernat Ignasi Olives i Olives (1824-1859), esdevingué el primer membre de la segona branca de la família Olives que, després de la concessió del títol comtal, participà en les festes de Sant Joan en representació de la noblesa local, exercint com a caixer senyor durant el bienni 1852-1853.
Aquest es casà l’any 1850 amb Carolina Saura i Carreras (1825-1906), amb qui tingué tres fills i una filla. La seva mort prematura, anterior a la del seu pare, féu que el títol recaigués en el seu fill major, Bernat Magí Olives i Saura (1851-1876). Tanmateix, aquest encara era un infant quan morí l’avi i heretà el títol, motiu pel qual la seva mare assumí un paper preeminent com a valedora i administradora del comtat, funció que exercí a l’ombra dels seus fills durant prop de mig segle, des de la mort del seu sogre fins al seu propi òbit als vuitanta-un anys. En el context de la revolució de 1868, la prohibició per part de les autoritats civils que la noblesa presidís les festes de Sant Joan propicià que l’any 1870 se celebrassin unes festes a la manera tradicional al lloc de Torre-saura, organitzades per la mateixa Carolina Saura i pel seu cunyat Guillem Magí Olives i Olives (1839-1878), amb el seu fill com a caixer senyor, que tot just havia complert els dinou anys. Quan la Guàrdia Civil irrompé a la finca per suspendre-les, fou la pròpia Carolina Saura qui afrontà la situació davant els agents de l’autoritat.
El tercer comte de Torre-saura morí amb només vint-i-cinc anys, la qual cosa comportà que el títol recaigués en el seu germà Gabriel Olives i Saura (1854-1902), casat el 1880 amb Maria Dolors Olives i Magarola (1859-1947). El quart comte exercí com a caixer senyor en el bienni 1878-1879. El seu germà menor, Faustí Olives i Saura (1856-1935), substituí l’any 1896 Ricard Martorell i Fivaller (1854-1907), cinquè marquès d’Albranca, cinquè duc d’Almenara Alta i vuitè marquès de Paredes; i l’any següent, aquest últim fou substituït pels joves Bernat Ignasi Olives i Olives (1881-1966) i Gabriel Olivar i Olives (1881-1936), hereus, a la mort dels seus pares, dels títols de cinquè comte de Torre-saura i novè baró de Lluriach, respectivament. Al seu torn, Faustí Olives fou nomenat caixer senyor del bienni 1918-1919, tot i que acabà essent substituït per Josep Olivar i Olives (1884-1936), germà del novè baró de Lluriach.
El quart comte tingué quatre filles i un únic fill, Bernat Ignasi Olives i Olives, que, com s’ha dit, heretà el títol, i exercí com a caixer senyor de les festes de Sant Joan de 1900 i 1901. Es casà el 1909 amb Maria del Pilar de Ponsich i de Sarriera (1887-1952), setena marquesa de Moja de la Torre, amb qui tingué quatre fills. L’hereu, Gabriel Olives i de Ponsich (1911-1953), que rebé el títol de vuitè marquès de Moja de la Torre al morir la seva mare, fou el caixer senyor del bienni 1934-1935.
La mort sobtada d’aquest abans que la del seu pare comportà el pas del títol comtal al seu germà Josep Maria Olives i de Ponsich (1914-1995), sisè i darrer comte de la segona branca de la família Olives i novè i darrer Olives que ostentà el títol de marquès de Moja de la Torre. Fou nomenat caixer senyor per al bienni 1958-1959, però tot just pogué completar la jornada del Dia des Be de 1958, i fou el seu cunyat Lluís Cotoner i Cotoner (1910-1979) qui el substituí tant a les festes d’aquell any com a les del següent. Lluís Cotoner, novè marquès de Bèlgida, era el marit de Maria Dolors Olives i de Ponsich (1910-1979), filla major del cinquè comte de Torre-saura. Amb ell acabava la participació de membres directes d’aquesta casa a les festes de Sant Joan.
No obstant, cal assenyalar que, des de llavors, el palau de Torre-saura ha estat residència eventual d’altres caixers senyors, com el doctor Josep Francesc Quadrado i Quintana (1939), l’any 1970, i Guillermo Olives i Olivares (1960), durant el bienni 2004-2005, fet que testimonia la pervivència simbòlica d’aquesta casa senyorial dins el cerimonial de la festa. Cal recordar que aquest darrer és descendent de la branca maonesa de la família, iniciada per Guillem Olives i Olives (1771-1825), germà del primer comte de Torre-saura.
Així, la història del palau i la de la segona branca de la família Olives formen part inseparable de la història de Ciutadella i de les seves festes. I en aquest fil continu entre memòria i tradició, Sant Joan continua essent el lloc on el passat no s’esvaeix, sinó que es reconeix i es projecta en el present.
